No és una mort. És un assassinat.

29 de Novembre, Burjassot, i la policia a les 12 de la nit en la seu de Canal 9. Treballadors que s’assabentaven a les 3 de la matinada, via e-mail, d’unes vacances no desitjades amb premi retribuït. Polítics de la oposició i treballadors entrant per les finestres, perquè a la porta es trobaven amb un cordó policial que els impedia el pas i el dret a exercir el seu treball, i als valencians, el dret a la informació. Càntics com “Fabra dimissió” i “RTVV tornarà”, que han sigut silenciats a les 12:19 pm, quan finalment s’ha soterrat la nostra cadena de llengua valenciana.

Crec que fa 10 anys des de l’última vegada que vaig posar Canal Nou per a vore “Babalà” amb Maria Abradelo, fins a hui. He menyspreat i criticat aquesta cadena com la que més, i si he de ser sincera, vaig ser una d’eixes persones que en assabentar-se del seu tancament, va dir: “Bo, i què, jo no la veia i encara els passa poc”. Però avui la he vullgut. Perquè aquest acte, va més enllà del tancament d’una cadena televisiva. Açò és un colp d’estat per part d’uns polítics corruptes sense decència i dignitat alguna que fan i desfan com volen.

“Què volen aquesta gent, que truquen de matinada?” deia Maria del Mar Bonet, i jo hem pregunte el mateix tants anys després, perquè aquestes no són formes ni maneres. Amagar el cap i posar al front a la policia amb la sentència de “O el desallotjament és voluntari o ho serà a la força”  no té trellat. I és que, si no gaudiren d’aquest poder que inculquen amb la por, no tindrien res.

Aquesta nit Canal Nou ha sigut més transparent que mai. És curiós el final que ha tingut una cosa que donà pas a que entraren totes aquestes mentides i paranys a les nostres cases. Un gir espectacular, que si bé deuria d’haver tingut lloc molts anys enrere, la tingut ara, i més ens val que no siga debades.

Els medis de comunicació tenen una influència brutal en el poble, sols espere, que aquestes últimes hores de canal nou repercutisquen més que mai sobre aquesta societat. Una societat que solia dirigir el seu vot al materialisme, però que ara amb sort, el dirigirà a la recerca d’una millor qualitat de vida. Sols així, tot el patiment haurà valgut la pena.